Mitjons

Mitjons de colors!
Aquests no són a l’estil manopla, no… aquests separen els dits, els aïllen. Poques vegades un dit del peu està separat de l’altre, sinó que solen estar tots junts, com inseparables.
Arriben els mitjons de revolució!

Ara que és temps de tardor no van gens malament uns mitjons groixuts per estar per casa… i a més si tenen un disseny d’independencia de dits, millor que millor. x)

Ceci

El dia 22 va ser Santa Cecília!!! La patrona de la música!

Durant aquests dies la gran majoria d’actuacions musicals són dedicades a Santa Cecíla. De fet, penso que augmenta el nombre d'actuacions ja que amb "l'excusa" poden organitzar un reguitzell de cançons per passar una bona estona.

Vas atabalat i penses que hi he d'anar a fer jo ara, a veure què..? (perquè mai saps el que t'espera, com seran les cançons que faran) . De totes maneres i vas com per inèrcia perquè el teu subconscient sap que un cop estguis allà t'oblidaràs de la realitat del món, de les correcuites dels carrers, dels petits embolics que tens a la ment... I així és. La música et transporta a algun lloc màgic i no saps com, però et fa retornar amb el benestar interior.

Hi ha unes tortuguetes amigues de la tortugueta Ceci que encara l'estan buscant... (la Ceci era una mascota que teniem que va desaparèixer... però sempre quedarà a la nostra memòria!!!)

Abraçada 5666

Avui estava voltant tan tranquila per la uni i de cop han vingut dos noies amb un cartell que hi deia:

----> Buscu 10.000 abraçades

M'he quedat uu' i pensant... quina gent més paranoica, 10.000 abraçades són moltes, no?! Doncs sí! Resulta que hi ha un tal J. Lopez que ho vol aconseguir! I ho està fent!

Doncs les dues noies deien alhora recitant:

"Primero pensé que lo importante es luchar por lo que quieres conseguir. Mas tarde, me di cuenta de que lo fundamental, es estar seguro de lo que uno quiere en esta vida. Y ahora que se lo que quiero, también se que el futuro es de aquellos que creen en la belleza de los sueños. He decidido juntar 10.000 Abrazos.Si lo logramos sabremos que somos capaces de conseguir un millón Y luego ... ¿De que seremos capaces? J. Lopez.


M'ha fet gràcia participar-hi i aportar-hi una abraçada. M'he abraçat amb una amiga perquè les altres no hi han volgut aparèixer x'DD És l'abraçada 5666!!!

El mundillo blogger té un punt de bogeria bastant fort, eh?! Per no dir bogeria extrema. Però mira, trobo que està molt bé el fet de fomentar abraçades pel món. I tan que sí!


Els heu vist mai, sentit parlar o apareixeu en alguna foto d'aquestes 10.000 que estan intentant aconseguir???

(no sé si ho feien purament amb ànim de lucre perquè al final han deixat anar la frase de "nokia, connecting people"... o és que són fans incondicionals d'aquesta marca i fan publicitat perquè els hi ve de gust o els hi arriba alguna subvenció per darrera.)

Tardor

Avui he sortit a donar un volt que feia dies que no em tocava l'aire!

Ultimament no tinc gaire temps lliure, visc inmersa en un món massa fictici que m'allunya de la realitat. Llavors quan surto al carrer m'emociono i tot :_)

He vist carrers amb el reflex de la tardor: tots grocs, inundats per les fulles silencioes que es van desprenent dels arbres, formant una mOqueTA molt càlida. El soroll esdvé amb les petjades de quan hi passajem per sobre....



i a vosaltres us agrada anar pels carrers trepitjant les fulles?

(per cert, degut a la gran qualitat del video... que es dongui a entendre que les "taques grogues" són fulles)

Galetes

L'altre dia menjant entre classes, per subsisitir una mica, em vaig trobar amb unes galetes somrients :) que les gires i hi ha una lletra. (suposo que és per aprendre l'abecedari, per si no vas assistir a classe el dia que l'ensenyaven...)

I concretament em van fer gràcia aquestes dues, les vaig guardar i aquí estan!!!

Bloguejant

Aquests dies, hi ha situacions que em recorden a la manera de veure la vida de quan era una nena: Disfrutant cada moment, fent les coses amb alegria i ilusió, descobrint sorpreses i no donar tanta importància a les coses, prenente-les més com un joc.
I és que les coses sempre tenen una cara positiva i una altra de negativa, l'únic que s'ha de fer és saber-te topar amb l'optimista. :)

A banda d'aquesta reflexió introductòria, volia fer un símil que em recorda els blocs. Són com jugar a cuit d'amagar (l'escondite). M'explicaré:

A l'escondite el que compta és no voler ser vist i sí voler veure on són els altres perqùe no et descobreixin.
Els blocs són petits espais de la xarxa amb un usuari que els transforma fent que acabin sent un reflex trossejat d'ell/a mateix/a. El propietari fa seu aquest espai, amb escrits, reflexions, diàlegs, colors, fotos... fa que sigui el seu racó d'amagatall, a on quan vol, treu el cap per veure com està el joc i espera quiet amb silenci fins quan podrà tornar a actuar.
I saltant de bloc en bloc, canviant d'amagatall en amagatall, pots topar-te amb quantitat de reflexes d'altres persones. Trossets d'identitats que han deixat amb un nom molt propi de cadascú. Pots observar com són tots aquests llocs acollidors que algú ha construït. Pots veure i no ser vist. Pots moure't i no ser mai descobert. Per tant sempre ets el guanyador infinit d'aquest joc, mai s'acaba. Ets tu qui decideixes les normes.

Quina màgia la dels blocs.... x)

*gràcies Ber per fer-me la foto!!! ;)

Land Art

Avui he fet un Land Art.

A primera vista pot semblar alguna cosa de bojos, o una cosa feta sense sentit, però en té. uu'
Si mentre el penses o el dissenyes busques un rere fons o una simbologia pots arribar a un resultat coherent i entenedor.

Els Land Arts són un mitjà d'expressió per les persones que representa que han pogut deixar una marca en el paisatge sense fer-lo malbé, una marca efímera i amb els propis elements del paisatge. Ve a ser una intervenció a la natura.

Per si a algú li interessa més aquest tema, el Land Art que he fet simbolitza una inversió del què fa normalment la natura. Les fulles dels arbres cauen formant un cercle al voltant del tronc. Doncs a les fotos es fa al buit per demostrar l'acció de l'home sobre la natura. Els homes intentem evitar la natura, i d'aquí l'invertir el lloc frequent de les fulles. Però el poder de la natura ho pot tot...i amb una esventada tot tornarà al seu lloc....

(la gent que passava per allà ens mirava amb cara rara i ens demanava que coi feiem... x'D)

Inaguració

Avui s'inagura oficialment aquest bloc!

M'he emancipat del 2n3a per posar en marxa una etapa en el DiGri. Però no deixaré pas el 2n3a, aquest el continuaré portant amb la Ber, tal com hem fet fins ara totes dues juntes.

Amb aquest inici pretenc reflectir més aspectes de la meva vida que m'agraden, els trobo interessants, o simplement els vull comentar o reflexionar-hi.

Així doncs, mica en mica espero que el vagi omplint de cosetes i me'l vagi fent més meu.

I si algú vol anar seguint-lo, doncs serà molt ben rebut!!!! ;)

Mascota

És qui vilgila la trompeta quan jo no hi sóc...