Bloguejant

Aquests dies, hi ha situacions que em recorden a la manera de veure la vida de quan era una nena: Disfrutant cada moment, fent les coses amb alegria i ilusió, descobrint sorpreses i no donar tanta importància a les coses, prenente-les més com un joc.
I és que les coses sempre tenen una cara positiva i una altra de negativa, l'únic que s'ha de fer és saber-te topar amb l'optimista. :)

A banda d'aquesta reflexió introductòria, volia fer un símil que em recorda els blocs. Són com jugar a cuit d'amagar (l'escondite). M'explicaré:

A l'escondite el que compta és no voler ser vist i sí voler veure on són els altres perqùe no et descobreixin.
Els blocs són petits espais de la xarxa amb un usuari que els transforma fent que acabin sent un reflex trossejat d'ell/a mateix/a. El propietari fa seu aquest espai, amb escrits, reflexions, diàlegs, colors, fotos... fa que sigui el seu racó d'amagatall, a on quan vol, treu el cap per veure com està el joc i espera quiet amb silenci fins quan podrà tornar a actuar.
I saltant de bloc en bloc, canviant d'amagatall en amagatall, pots topar-te amb quantitat de reflexes d'altres persones. Trossets d'identitats que han deixat amb un nom molt propi de cadascú. Pots observar com són tots aquests llocs acollidors que algú ha construït. Pots veure i no ser vist. Pots moure't i no ser mai descobert. Per tant sempre ets el guanyador infinit d'aquest joc, mai s'acaba. Ets tu qui decideixes les normes.

Quina màgia la dels blocs.... x)

*gràcies Ber per fer-me la foto!!! ;)